EL MODEL SANITARI QUE ARRIBA

Dimarts, 11 d'octubre del 2011

Joan Martínez, president de la Sectorial de Sanitat d'ERPV

Dia rere dia veiem com la crisi econòmica s'instal·la més entre nosaltres, sense massa ganes d'anar-se'n, i afecta cada vegada més gent i la seva qualitat de vida. Així com els arbres poden arribar a tapar la visió del bosc, ens dificulta veure altres problemes que semblen més llunyans però que igualment són deguts a la crisi. Possiblement prioritzar problemes més quotidians ens obliga a posposar d'altres que no són menys importants. Com exemple la salut, aspecte cabdal no sols a nivell individual sinó també com a societat, ja que constitueix un dels pilars de l'estat del benestar.

Doncs bé, aquest pilar fonamental sembla que comença a trontollar d'una forma subtil però continua:

- En primer lloc,  respecte al subministrament de materials i medicaments, elements imprescindibles per al correcte funcionament d'hospitals i centres de salut . Al conjunt de l'Estat espanyol, la Generalitat Valenciana és una de les administracions que més es demora en pagar les despeses i fa perillar el funcionament d'aquests centres sanitaris amb la seva morositat. Morositat que no té amb altres empresaris, com l'organitzador dels premis Formula I ,Bernie Ecclestone , que és el primer en cobrar.

- En segon lloc, en el capítol de personal, que cada vegada és més reduït per l'amortització de places o senzillament per la no contractació del personal que és necessari. Si la mateixa càrrega de treball és assumida per menys professionals, clarament la qualitat assistencial serà pitjor. Les darreres declaracions del conseller de Sanitat, Luis Rosado, són eloqüents: "redistribució de malalts i tancament de plantes d'hospitals per estalviar recursos”.

- En tercer lloc, un altre aspecte no menys important és la política seguida pels diversos governs del Partit Popular arreu del País Valencià. La construcció d'hospitals faraònics, com la nova Fe a València, semblen fets per complaure l'ego de certs presidents i per endeutar l'economia durant varies legislatures. Això impedeix el desenvolupament sanitari a la resta del territori.

Aquest model sense nord i fora de tota lògica ens pot conduir a una situació d'altres temps, amb una sanitat de beneficència per assistir els ciutadans amb menys recursos econòmics. Per reblar aquesta situació, primer Zaplana i després Camps encetaren un model de privatització de la sanitat pública amb l'hospital d'Alzira que ha prosperat: ja són set els hospitals amb aquest tipus de gestió al País Valencià. Gestió que és molt mes onerosa que la xarxa pública sanitària i amb menys serveis i qualitat, però una bona eina per fer rendible el capital de les empreses constructores, bancs i companyies d'assegurances que hi són al darrere. Els ciutadans amb recursos econòmics que no vulguen anar a aquestos hospitals (públics) de beneficència, tenen la porta oberta als hospitals privats, i queda tancat el cercle del control de la sanitat pel capital privat inversor.

Aquesta situació condueix a un model insolidari i totalment injust que trenca amb l'actual model de sanitat universal on tots els ciutadans tenen dret a ser assistits a la xarxa pública amb independència dels seus recursos econòmics. Xarxa pública que, per cert, és de les més valorades a nivell mundial justament per la qualitat de l'assistència i per la seua universalitat.

Cal impedir el retrocés en les fites aconseguides a l'estat de benestar i, per sobre de tot, cal impedir el desmuntatge d'un dels seus pilars: la sanitat pública. Un model aconseguit durant massa anys d'esforços i sacrificis com perquè ara acabe essent cedit en safata de plata i pràcticament debades a l'empresa privada.

Cal estar molt atents als cants de sirena que intentaran amb arguments falsos conduir-nos cap una sanitat privatitzada, injusta i insolidària. Per evitar-ho, cal tenir en compte les següents condicions:

- Exigir a l'actual govern del Consell el Pla Sanitari referit a la xarxa pública arreu del País Valencià, per poder accedir a la informació que fins ara no és a l'abast de la ciutadania i poder així evitar els projectes erràtics que fins ara han definit els diversos governs valencians en matèria sanitària.

- Exigir tota la informació que fins ara ens és negada dels set hospitals de titularitat pública i gestió privada definits com model Alzira per poder analitzar els resultats econòmics, ja que no són tan rendibles com diuen i, en canvi, són una via per derivar fons econòmics públics cap entitats privades, que a més a més no disposen de recursos per donar un nivell assistencial tan eficaç com a la xarxa pública.