Situació actual de la sanitat a Espanya

La sanitat i la educació han sigut el símbol del progrés. La gran evolució que ha experimentat la nostra societat en els ultims anys ha vingut marcada per els avanços en el camp de la sanitat i la educació. Hui en dia tots els xiquets van a l´escola i la gent pot viure fins a edats molt avançades, algo impensable fa relativament poc.

Però als ultims anys s´ha retrocedit i, amb la crisis, hem perdut part dels progresos aconseguits. A l´hora de retallar gastos els politics han tirat pel camí fácil i la sanitat i la educacio han sigut els principals perjudicats. De nou aquests dos ambits son el símbol de la situació de la societat, esta vegada per a mal.

Actualment, alguna cosa està fallant en la sanitat que cal corregir.

D´una banda, trobem les interminables llistes d´esperes. A l´hora de fer servir la sanitat pública comprobem com, per a qualsevol operació, resonancia o qualsevol altre tipus de prova, s´ens dona una cita per d´açí mesos i mesos, quan en la majoria de casos es necesita quan abans. Pitjor es la situació si parlem de terapia psicológica. Quin tipus d´ajuda es pot proporcionar a una persona amb depressió, ansietat o qualsevol altre tipus de malaltia mental si entre sessió i sessió poden passar molts mesos? Pot ser quan arribe la seguent sessió ja no necessite la terapia o, sent menys optimistas, el cas haja empitjorat greument.

Altra situació molt precaria a la sanitat es la cura i tractament de les persones majors. L´alta esperança de vida ha creat una inestabilitat a la nostra societat. Cada volta hi ha mes persones majors i menys joves, i l´alt nombre de persones majors fa que la qualitat dels servicis que se´ls proporciona disminuisca considerablement.

Per últim, caldria afegir el tractament personal que es dona als pacients. Açò es independent de la crisis, pero també ha empitjorat, encara més si cap, degut a la manca de recursos. La sanitat està tan desbordada que necessita “llevarse de damunt” als pacients quan abans per a així ajudar als que están a la llista d´espera i que aquesta avançe. Açò provoca una atenció insuficient, on el pacient es tractat com algo mecanic que cal arreglar-li la peça que li falta o que li s´ha trencat, sense tindre en compte els factors emocionals i psicològics i vore que en realitat tenen a una persona enfront.

 

Podriem omplir més i més folis amb els problemes de la nostra sanitat. Però el que queda clar es que la situació actual no es la millor, que alguna cosa s´esta fent mal i que cal millorar. Hem avançat molt al camp de la sanitat, pero ara, toca avançar un poc mes.

DEIXAR DE FUMAR!!

http://www.sp.san.gva.es/DgspPortal/fotos/quercus/castellano/Dateunrespiro.htm

Un taller desde la fundació per l'estudi , prevenció i asistencia a les drogodependències. 

Generalitat Valenciana, Conselleria de Sanitat. 

ANIMEU-VOS A FER EL TALLER!!

ENFERMETATS DE TRANSMISSIÓ SEXUAL

Les malalties de transmissió sexual (MTS) també són conegudes com infeccions de transmissió sexual (ITS) o clàssicament com a malalties venèries, són aquelles infeccions en què les relacions sexuals tenen una rellevància epidemiològica. Fins els anys 1990 era coneguda com malaltia venèria (de Venus deessa de l'amor) que de fet era també un eufemisme que en certa manera ocultava l'origen sexual d'una malaltia en alt grau estigmatitzada. Són un grup de malalties en la propagació de les quals la conducta de les persones hi té molta importància. Com que algunes persones tot just infectades encara no han desenvolupat els símptomes, actuen de transmissores de les malalties sense que ho sàpiga cap de les parts implicades.

Les malalties de transmissió sexual es transmeten per relacions sexuals, tanmateix pot ser que determinades infeccions puguin ser transmeses per altres vies (algunes hepatitis). Tot i que la majoria tenen tractament, algunes d'elles, com les produïdes per virus, mai curen de manera definitiva, sinó que l'agent causal roman en estat latent, sense manifestar-se, dins de l'organisme al qual ha infectat, podent reaparèixer cíclicament. Aquest tipus de relació entre l'organisme i l'agent infecciós facilita la transmissió d'aquest, és a dir, la seva infectivitat.

Actualment es coneixen 30 tipus de malalties de transmissió sexual, de les quals 26 ataquen principalment a les dones i 4 a ambdós sexes.

Encara que l'eficiència de l'ús del preservatiu o condó ha estat posada en dubte en diverses ocasions (donat que moltes de les malalties de transmissió sexual s'infecten per via cutània o per mitjà de fluids no directament vinculats al coit), el condó no deixa de ser una important línia de defensa com a barrera.
Les armes més importants contra les malalties de transmissió sexual són la prevenció, prenent les mesures oportunes per mitjà de l'ús del preservatiu i la higiene adequada, elements imprescindibles per a una sexualitat responsable i que redueixen considerablement el risc de transmissió d'aquestes infeccions.

Mente, cerebro y sociedad: 
Trastorno psicótico inducido por el alcohol 
Sánchez González, R. y Gómez Durán, E. L.

El consumo excesivo de etanol puede precipitar la aparición de síntomas psicóticos

                                                                          

 
La intoxicación etílica aguda (IEA) es el trastorno orgánico más común inducido por el alcohol y la intoxicación aguda más frecuente en España: afecta al 1,1 por ciento de la población (sobre todo a varones de entre 19 y 28años).

Se estima que entre el 2 y el 7por ciento de la población es bebedora de riesgo (más de 60 gramos de etanol al día en varones) y que la mitad de estos sujetos son dependientes. De hecho, España se sitúa entre el tercer y el quinto país del mundo en el que se consumen más bebidas alcohólicas, con una media estabilizada entre los 9 y 10litros de etanol por habitante y año.



Conocer los efectos del alcohol y la importancia clínica de los trastornos relacionados con su ingesta resulta esencial en la práctica médica diaria. La IEA puede provocar una variedad muy amplia de manifestaciones en relación indirecta con el nivel de alcoholemia: irritabilidad, alteraciones de conducta, depresión, comportamiento violento (entre un 17 y un 70 por ciento de los pacientes por conductas violentas atendidos de urgencias presentan cuadros de IEA). Aunque con menor frecuencia, también puede producir cuadros psicóticos agudos.

Hasta la fecha se han llevado a cabo pocos estudios sobre los cuadros psicóticos agudos inducidos por el alcohol. Tales casos suelen caracterizarse por la presencia de alucinaciones, ideas delirantes persecutorias, ansiedad intensa y un incremento del riesgo de conductas agresivas. Las alucinaciones más comunes son auditivas; por lo general se trata de voces malvadas, acusadoras o amenazadoras, aunque algunos pacientes las describen como agradables y no perturbadoras. Las alucinaciones suelen persistir menos de una semana, periodo en el que es habitual que el individuo presente una alteración del juicio de la realidad. Después de dicho episodio, la mayoría de los pacientes reconoce el carácter alucinatorio de los síntomas.

 

SUSTANCIA PSICOTRÓPICA

Desde el punto de vista neurobiológico, el alcohol es una droga psicotrópica, depresora del sistema nervioso central, con capacidad de crear dependencia psicofísica, tolerancia y adicción. La dopamina es un neurotransmisor catecolaminérgico que desempeña un papel importante en las adicciones. El efecto reforzador positivo del alcohol se relaciona con su capacidad para activar el sistema dopaminérgico mesolímbico, el cual participa en los sistemas de recompensa cerebrales. Dicho aumento de la transmisión cerebral dopaminérgica también sería causa de la euforia, la activación y los síntomas psicóticos que se pueden producir durante la IEA.

El tratamiento de tal tipo de intoxicaciones es sintomático, por lo que debe adecuarse a tenor del nivel de conciencia del paciente y el tiempo transcurrido desde la ingesta. Para el tratamiento de las alucinaciones se requieren fármacos antipsicóticos. Además, como la patología puede exacerbarse, es necesario mantener al paciente bajo vigilancia médica mientras perdura la intoxicación.

A pesar de que el alcohol, por su consumo legal, se percibe en ocasiones como inofensivo, cuadros como el trastorno psicótico deben alertar sobre su repercusión como sustancia psicotrópica, su potencial adictivo y otros efectos nocivos que conlleva para el organismo.

 

BIBLIOGRAFÍA COMPLEMENTARIA

Ø  Intoxicación alcohólica aguda. M. Izquierdo en Adicciones, vol. 14, nº 1, págs. 175-193; 2002.

Ø  Bases bioquímicas y neurobiológicas de la adicción al alcohol. F. J. Ayesta en Adicciones, vol. 14, nº 1, págs. 63-78; 2002.

Ø  Prevalence of alcohol-induced psychotic disorders. M. Soyka en European Archives of Psychiatry and Clinical Neuroscience, vol. 258, págs. 317-318; 2008.

MENTE Y CEREBRO 47 / 2011

Sobre el cannabis y sus consecuencias

Algunos problemas de consumir esta sustancia son: 

• Adicción
• Efecto sobre la motivación: Desde los años 60 está descrito que el cannabis produce el llamado “síndrome amotivacional”. Consiste en que el consumidor muestra una disminución de la apetencia por otras actividades de la vida que antes le apetecía realizar.
• Trastornos de ansiedad: a pesar de su efecto tranquilizante, en personas predispuestas el consumo de cannabis puede llevar a la aparición de diversos trastornos de ansiedad como crisis de pánico, agorafobia o ansiedad flotante.
• Trastornos psicóticos: También desde hace años se ha visto como el consumo incluso de pequeñas cantidades de cannabis puede desencadenar trastornos psicóticos que en la práctica tienen síntomas idénticos a los que produce la esquizofrenia.
• Debido a la función de los receptores cannabinoides, es muy frecuente la pérdida de memoria, la capacidad de atención y de concentración.
• problemas respiratorios: Por supuesto el consumo del cannabis fumado implica daño para el pulmón.

Tratamiento específico para el consumo de cannabis: 

El tratamiento de la adicción a cannabis requiere un tratamiento específico. Por una parte suele ser necesario intervenir farmacológicamente sobre el sistema de la motivación, para revertir lo antes posible los efectos sobre el mismo. Si hay ansiedad o síntomas psicóticos también será necesario un tratamiento sintomático con fármacos.

En cuanto a la adicción, lo más indicado suele ser un programa de deshabituación, grupal o individual, siendo mejores los programas que combinan ambas técnicas. Si la adicción es muy severa o, sobre todo, si está asociada a otras adicciones, puede ser necesario un tratamiento residencial.

anorexia infantil

Trastornos de la alimentación en niños: Anorexia Infantil

Hoy es frecuente oír hablar de la anorexia en los medios de comunicación y en círculos de conocidos, sin embargo, no solemos ser conscientes de que la anorexia también la pueden padecer los niños en un intento desesperado de llamar la atención de sus padres…

Aunque se cree que la anorexia está exclusivamente relacionada con los adolescentes y jóvenes, en tiempos recientes ha empezado a atacar niños y niñas de cada vez menor edad, al punto que la anorexia infantil llega a clasificarse inclusive en la etapa lactante. El 8% de quienes la padecen tiene menos de 10 años.

De acuerdo con el especialista cubano en pediatría, Mario Casas López, este mal “puede empezar en cualquier etapa de la infancia, sobre todo en escolares y adolescentes, y es frecuente en hermanos o hijos de personas anoréxicas u obesas, de padres muy exigentes, perfeccionistas y en niños modelos”. La anorexia infantil tiene ciertas particularidades ya que, dada la edad del paciente, el retraso en el crecimiento y la frecuente gravedad del cuadro constituyen la mayor preocupación desde el punto de vista médico.
Tipos de anorexia infantil

En la anorexia infantil se describen varios tipos:

- La anorexia del lactante es poco frecuente y casi siempre orientada a alguna enfermedad que cursa con este síntoma.

- La anorexia fisiológica está relacionada con una disminución de las necesidades del organismo del niño en el segundo año de vida, mientras los padres y abuelos mantienen la idea errada de que necesita la misma cantidad de alimentos que durante los primeros 12 meses.

- La anorexia psicógena está originada en trastornos internos o factores ambientales (imposición de una alimentación excesiva).

La anorexia nerviosa, que se presenta a partir de los 12 años.
¿Cómo prevenir la anorexia infantil?

En cuanto a las medidas de prevención, el experto señaló que son muy sencillas y que dependen en términos generales de la conducta. “Es importante hacer de la hora de comer un momento de felicidad y de comunicación en la familia. Ser tolerantes con determinadas incorrecciones en cuanto a modales y conductas. Respetar al niño o al adolescente como verdaderos seres humanos. Demostrar siempre que alimentarse es una necesidad vital para mantenernos saludables. Hacer vivir a nuestros hijos una vida feliz en la que sus emociones estén acordes a su edad y temperamento”, son actitudes que ayudarán a la prevención de este mal.

¿Por qué las cebras no tiene úlcera?

Resumen:

Cuando una cebra huye aterrorizada de un león en la sabana africana, su organismo sufre una serie de reacciones hormonales que ayudan a su cuerpo en el tremendo esfuerzo físico que tiene que realizar en esa dramática situación. Esos cambios constituyen una reacción de estrés y están perfectamente adaptados a las necesidades inmediatas de la cebra. Lo sorprendente es que los seres humanos ponemos en marcha exactamente la misma respuesta de estrés en situaciones muy diferentes y alejadas de los peligros de la sabana africana que no requieren ni mucho menos una reacción física tan intensa, lo cual tiene consecuencias nada beneficiosas para nuestro organismo. Robert Sapolsky , experto de reconocido prestigio internacional en este campo, explica en este libro los orígenes y mecanismos del estrés de una manera amena y divertida: sus orígenes evolutivos, sus funciones y disfunciones y, por supuesto, qué estrategias podemos seguir para aprender a moderar las negativas consecuencias físicas y psicológicas del estrés sobre nuestro cuerpo.

- L'entrevista de Eduard Punset amb el biòleg Robert Sapolsky - 

¿Y TU?¿TE LO VAS A PENSAR?

COMITE CIUTADA ANTI-SIDA amb la col·laboració del Ministeri de Sanitat i Consum (Secretaria del pla nacional sobre el sida)

TABACO I ALCOHOL

Coneix els seus efectes i perills

El tabac és una droga recreativa legal produïda, entre d'altres coses, amb diverses espècies del gènere Nicotiana, que contenen nicotina, tot i que una gran part de la nicotina d'aquest producte és afegida artificialment. Hi ha proves que apunten que és fortament addictiva. El tabac es pot consumir de diverses formes: en cigarreta, pipa, habà, aspirat, mastegat, etc. Al món hi ha 1'1 bilions de consumidors de tabac i, segons la OMS, és la major causa de mortalitat mundial a l'actualitat, amb 5'4 milions de morts anuals a causa d'aquesta pràctica, prop del 10% del total de morts anuals al món.
A Espanya, segons sanitat moren 56.000 persones cada any per culpa del tabac (2007), mentre que durant el mateix any en moren 4.000 en accidents de trànsit.

L'etanol és un líquid incolor, volàtil i d'olor suau que es pot obtenir de la fermentació dels sucres. A escala industrial és més habitual la seva obtenció a partir la hidratació de l'etilè (una reacció de l'etilè amb l'aigua en presència d'àcid fosfòric). L'etanol és el depressor més utilitzat al món i ho ha estat des de fa mil·lennis, aquesta utilització pot conduir a l'addició coneguda com a alcoholisme.

L'etanol de les begudes alcohòliques ha estat consumit pels humans des de temps prehistòric per una sèrie de raons higièniques, dietètiques, medicinals, religioses i recreatives. El consum de grans dosis d'etanol causa embriaguesa (intoxicació), que pot provocar ressaca una vegada se n'han acabat els efectes. Segons la dosi i la freqüència amb què es consum, l'etanol pot causar una fallida respiratòria aguda o fins i tot la mort. Com que l'etanol perjudica les habilitats cognitives, pot incitar a comportaments temeraris o irresponsables.

INFORMACIÓ. DROGUES

Una droga és una substància que s'introdueix a l'organisme humà per diferents procediments, que pot modificar temporalment la percepció o el sistema nerviós d'una persona i que pot crear addicció.

Les drogues s'han usat històricament com a element recreatiu i també al camp de la farmacologia: anestèsia, medicina fisiològica, psiquiatria, ec. L'addicció a una droga és la necessitat imperiosa de consumir una droga en particular regularment, sense ser capaç de moderar-ne el consum o suprimir-lo. Ve determinada per fenòmens psíquics i físics. Els quadres d'abstinència sempre presenten aspectes psicològics però també se'n solen trobar de físics que, en el cas d'algunes drogues, poden resultar mortals. Poden controlar-se amb mesures terapèutiques simptomàtiques o substitutives (substàncies menys nocives, d'efectes semblants, que es retiren progressivament). Algunes de les addiccions a drogues més conegudes són el tabaquisme, l'alcoholisme, a amfetamines, a somnífers, a antidepressius, l'addicció a la marihuana, a l'LSD, a l'heroïna, la cocaïna... Hi ha addiccions associades a comportaments, no a drogues, com per exemple l'addicció al joc (ludopatia).

Proposta d’un taller per a tractar el tema de la sexualitat

“EL SEXE”

OBJECTIUS

§  Donar informació al voltant de les temàtiques relacionades amb el sexe (què és sexe, E.T.S., embarassos no desitjats, ansietat davant les primeres relacions, els mètodes anticonceptius, orientació sexual...).

§  Ajudar a generar una actitud crítica i responsable sobre l’exercici de la seua vida sexual.

§  Previndre embarassos no desitjats i E.T.S.

INTRODUCCIÓ

Com es sap, els adolescents es troben en un moment vital on comencen a descobrir el sexe, comencen a explorar el seu cos, a sentir atracció pels altres, a fer-se un fum de preguntes al voltant de la sexualitat, etc. I com es lògic es necessari que algú es preocupe per ells, per donar-los tota la informació que necessiten, per a evitar conductes inadequades que els porten a sofrir E.T.S o embarassos no desitjats, per a que no vegen ni tinguen al sexe com un tabú, per a que no obtinguen informació errònia, per a evitar l’ansietat o la por, etc.

Per tot açò, es planteja aquest senzill programa d’intervenció dirigit a estos grups d’adolescents a partir d’una sèrie de qüestions, xerrades, debats, activitats...

Per a la realització d’aquest taller anem a utilitzar un TIC (Tecnologia de la Informació i la Comunicació).

El desenvolupament i l’evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació han suposat un canvi radical en la educació. Amb anterioritat a l’aparició d’aquests sistemes, els mitjans tecnològics (com la televisió, el vídeo o els clàssics programes d’ordinador) s’utilitzaven bàsicament com sistemes de suport a l’ensenyança, i no implicaven un canvi substancial en la forma d’enfocar els processos d’ensenyança i aprenentatge. No obstant, l’aparició de noves aplicacions telemàtiques suposa un canvi més profund que pot afectar als mateixos fonaments de la instrucció i la educació.

Des d’aquesta aproximació, la tecnologia no pot considerar-se com un simple mitjà més d’ensenyança, sinó com un facilitador dels processos d’aprenentatge a través del disseny d’entorns d’aprenentatge més oberts i flexibles, que donen més control a l’estudiant sobre què, cóm, quan i on aprendre. Per açò pensem que podria ser de molta utilitat utilitzar aquest tipus de metodologia, més encara en adolescents.

MATERIAL

Ø  TIC  “Sexe i joves”, creat per l’Institut Català de la Salut i pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

www.sexejoves.gencat.cat/ics_webjove/AppPHP/index.php

Ø  Llistat de qüestions efectuades pels estudiants en una avaluació prèvia.

Ø  Ordinadors.

METODOLOGIA

1. Primer de tot s’arreplegarà un llistat amb totes les qüestions que els alumnes desitgen realitzar sobre el sexe. Una forma d’afavorir que pregunten sense por es que serà de forma anònima.

D’aquest llistat es seleccionaran les qüestions més importants, les que pensem que són bàsiques, com per exemple les relacionades amb els anticonceptius, les E.T.S, etc. Després, i també de forma anònima, els propis alumnes votaran altres que desitgen que siguen respostes.

2. Una vegada es tinga tot el llistat que s’ha de respondre, es posaran els alumnes per grups per a que responguen ells les qüestions.

3. Una vegada finalitzada aquesta activitat, se’ls resoldran les qüestions amb les respostes adequades, per a que puguen comparar-ho amb les seues respostes i per a que realitzen totes les preguntes que vulguen.

4. Després de tot açò, amb els ordinadors, se’ls mostrarà la pàgina web abans comentada, per a que per grups, puguen explorar-la i aprendre amb el seu contingut.

5. Finalment, es realitzarà un debat on els grups mostren a la resta de la classe quin aspecte els ha resultat més interessant, i per a que facen totes les qüestions que necessiten.

MÉS INFORMACIÓ AL VOLTANT DE LA PÀGINA WEB AMB LA QUE ES TREBALLARÀ:

Amb una metodologia informativa, aquesta aplicació:

ü  Permet adquirir coneixements i eliminar falses creences sobre els temes que es tracten.

ü  Conté informació estructurada (textual, visual i auditiva).

Els avantatges d’aquesta aplicació són els següents:

§  Coherència, senyalització i contigüitat espacial i temporal.

§  Informació jerarquitzada.

§  Modelat.

§  Enllaços a webs externes relacionades amb cada apartat.

§  Retroalimentació.

§  Diccionari de termes.

§  Versió per a persones amb dèficits auditius.

§  Avalat per institucions públiques.

Proposta d’un taller de prevenció dels trastorns de la conducta alimentària

“EL MONSTRE BARBIE”

OBJECTIUS

• Objectiu general:

Prevenció Primària i Població Diana: adreçat a preveure l’aparició d’aquests trastorns en la “població general considerada de risc”, els adolescents.

• Objectius específics:

1. Fer reflexionar de forma crítica als joves del que hi ha darrere dels mitjans de comunicació i de la publicitat.
2. Fer veure algunes de les conseqüències físiques, psicològiques i socials derivades de les conductes de risc relacionades amb la alimentació.
3. Desmitificar els “models de bellesa”.
4. Generar una “actitud crítica”.

INTRODUCCIÓ

Les percepcions actuals del nostre propi cos són producte de la “imatge normativa o model” que es presenta als mitjans de comunicació. Aquestes imatges corporals públiques i “normatives” defineixen ideals de bellesa i de salut que no són reals, que no són el natural. Les persones ens deixem influenciar pels valors de subgrups extrems, tals com les models, que no segueixen un patró de vida saludable i que, a més a més, són totalment modificades (fotoshop) als mitjans de comunicació per a mostrar la suposada “perfecció”. Per tant, cal tindre en compte que des de la infància, els xiquets i les xiquetes estan exposats a representacions d’estereotips corporals d’aquest tipus, com per exemple la nina Barbie, a través de moltes influències psicosocials.

Agafant d’exemple la nina Barbie, aconseguir les proporcions d’aquesta nina a escala, utilitzant una semblança geomètrica amb el tamany real, seria biològicament impossible; per exemple, sofriria disfunció menstrual i magresa extrema, es a dir, no disposaria del mínim de greix corporal per a viure, entre altres barbaritats. Les proporcions tant de la Barbie com del Ken, es desvien dramàticament dels grups d’adults de referència de la població general. Ja no sols es desvien, es que és impossible que una persona puga, biològicament, aconseguir eixes mides.

D’altra banda, les dones retratades a revistes i les que eixen a la televisió són més primes cada vegada, les estrelles femenines del cinema i les models, també s’han tornat progressivament més primes. Per a rematar la faena, les mesures dels maniquies també s’han tornat més prims amb el pas del temps.

Una nina Barbie en talla real fou construïda per la estudiant universitària Galia Slayen per a generar consciència en Estats Units sobre la errònia imatge que aquesta popular rossa té davant xiquetes i adolescents en tot el món.

Al traslladar les proporcions de la menuda nina a la gran, aquesta estudiant (que va sofrir trastorn d’anorèxia) va descobrir que, a la vida real, la Barbie és una dona de proporcions ridícules( 100, 45, 80 ), de mesures impossibles per a una dona.

Xiquetes i adolescents en tot el món veuen a aquestes nines com un exemple a seguir. La bellesa de les seues faccions i les seues mesures fan que joves impressionables, i en plena formació, busquen accions desesperades (trastorns alimentaris, depressió…) per a assemblar-se a elles.

Finalment, la qüestió és, ¿quin missatge se li està donant a la joventut si l’exemple a seguir des de menudes és el d’una dona amb proporcions impossibles biològicament?

CONTINGUT

En aquest taller es van a analitzar revistes, anuncis, articles, vídeos, etc. També es van a analitzar les mides de la nina Barbie.

Per a treballar el que amaga la publicitat es treballaran els tres missatges enganyosos que transmet aquesta:

1. Has de tenir un cos perfecte i prim, que et proporcionarà èxit i felicitat.
2. Tens el cos que vols.
3. Hi ha mitjans per aconseguir aquest cos perfecte.

Com he dit abans, s’analitzarà a la nina Barbie, i es treballaran el següents aspectes.

Per assemblar-se a la nina en qüestió, una model actual hauria de:

• Créixer gairebé 30 cm d’alçada, amb la qual cosa seria una geganta de 2m.
• Augmentar el seu contorn de pit 10 cm. Tindria un pit descomunal.
• Perdre 12,5 cm de cintura, quedant-se amb una ridícula cintura de 45 cm. Aproximadament és el que fa un rotlle de paper de cuina que cabria en un cercle fet amb les dues mans.

Aquestes serien les mides a escala real de la nina, que serien incompatibles amb la vida:

• 2 metres d’alçada.
• 100 cm de pit.
• 45 cm de cintura.
• 80 cm de maluc.
• Amb els peus que tindria no es podria mantindre dreta (no tindria equilibri).
• No li cabrien els òrgans interns.

Seria una dona impossible amb mides irreals, per tant, es dona la imatge d’una dona falsa, que malauradament es converteix en un model social.

Tornant a la publicitat, podem assegurar que aquesta no és innòcua perquè transforma la percepció de la realitat. Degut a açò cal fer conscient a l’alumnat de l’engany d’aquesta.

Tota aquesta parafernàlia muntada per la publicitat, la “imatge”, la moda..., té unes conseqüències secundàries dramàtiques, i es que la gent es creu que es pot ser així, que pots decidir com ser, i que un cos “perfecte” et dona la felicitat.

MATERIAL

Revistes, vídeos de publicitat i de retocs amb fotoshop, anuncis, articles, canó per a projectar els vídeos i el Power Point, documents varis.

METODOLOGIA

1. Xerrada sobre la publicitat i la moda. Desmitificar la nina Barbie.
2. Visió de vídeos.
3. Mostrar amb exemples les conseqüències físiques, psicològiques i socials derivades de les conductes de risc relacionades amb l’alimentació.
4. Anàlisi, per grups, de revistes, articles...
5. Posada en comú, a mode de debat, de les impressions, dubtes, opinions i conclusions dels grups.