Proposta d’un taller de prevenció dels trastorns de la conducta alimentària

“EL MONSTRE BARBIE”

OBJECTIUS

• Objectiu general:

Prevenció Primària i Població Diana: adreçat a preveure l’aparició d’aquests trastorns en la “població general considerada de risc”, els adolescents.

• Objectius específics:

1. Fer reflexionar de forma crítica als joves del que hi ha darrere dels mitjans de comunicació i de la publicitat.
2. Fer veure algunes de les conseqüències físiques, psicològiques i socials derivades de les conductes de risc relacionades amb la alimentació.
3. Desmitificar els “models de bellesa”.
4. Generar una “actitud crítica”.

INTRODUCCIÓ

Les percepcions actuals del nostre propi cos són producte de la “imatge normativa o model” que es presenta als mitjans de comunicació. Aquestes imatges corporals públiques i “normatives” defineixen ideals de bellesa i de salut que no són reals, que no són el natural. Les persones ens deixem influenciar pels valors de subgrups extrems, tals com les models, que no segueixen un patró de vida saludable i que, a més a més, són totalment modificades (fotoshop) als mitjans de comunicació per a mostrar la suposada “perfecció”. Per tant, cal tindre en compte que des de la infància, els xiquets i les xiquetes estan exposats a representacions d’estereotips corporals d’aquest tipus, com per exemple la nina Barbie, a través de moltes influències psicosocials.

Agafant d’exemple la nina Barbie, aconseguir les proporcions d’aquesta nina a escala, utilitzant una semblança geomètrica amb el tamany real, seria biològicament impossible; per exemple, sofriria disfunció menstrual i magresa extrema, es a dir, no disposaria del mínim de greix corporal per a viure, entre altres barbaritats. Les proporcions tant de la Barbie com del Ken, es desvien dramàticament dels grups d’adults de referència de la població general. Ja no sols es desvien, es que és impossible que una persona puga, biològicament, aconseguir eixes mides.

D’altra banda, les dones retratades a revistes i les que eixen a la televisió són més primes cada vegada, les estrelles femenines del cinema i les models, també s’han tornat progressivament més primes. Per a rematar la faena, les mesures dels maniquies també s’han tornat més prims amb el pas del temps.

Una nina Barbie en talla real fou construïda per la estudiant universitària Galia Slayen per a generar consciència en Estats Units sobre la errònia imatge que aquesta popular rossa té davant xiquetes i adolescents en tot el món.

Al traslladar les proporcions de la menuda nina a la gran, aquesta estudiant (que va sofrir trastorn d’anorèxia) va descobrir que, a la vida real, la Barbie és una dona de proporcions ridícules( 100, 45, 80 ), de mesures impossibles per a una dona.

Xiquetes i adolescents en tot el món veuen a aquestes nines com un exemple a seguir. La bellesa de les seues faccions i les seues mesures fan que joves impressionables, i en plena formació, busquen accions desesperades (trastorns alimentaris, depressió…) per a assemblar-se a elles.

Finalment, la qüestió és, ¿quin missatge se li està donant a la joventut si l’exemple a seguir des de menudes és el d’una dona amb proporcions impossibles biològicament?

CONTINGUT

En aquest taller es van a analitzar revistes, anuncis, articles, vídeos, etc. També es van a analitzar les mides de la nina Barbie.

Per a treballar el que amaga la publicitat es treballaran els tres missatges enganyosos que transmet aquesta:

1. Has de tenir un cos perfecte i prim, que et proporcionarà èxit i felicitat.
2. Tens el cos que vols.
3. Hi ha mitjans per aconseguir aquest cos perfecte.

Com he dit abans, s’analitzarà a la nina Barbie, i es treballaran el següents aspectes.

Per assemblar-se a la nina en qüestió, una model actual hauria de:

• Créixer gairebé 30 cm d’alçada, amb la qual cosa seria una geganta de 2m.
• Augmentar el seu contorn de pit 10 cm. Tindria un pit descomunal.
• Perdre 12,5 cm de cintura, quedant-se amb una ridícula cintura de 45 cm. Aproximadament és el que fa un rotlle de paper de cuina que cabria en un cercle fet amb les dues mans.

Aquestes serien les mides a escala real de la nina, que serien incompatibles amb la vida:

• 2 metres d’alçada.
• 100 cm de pit.
• 45 cm de cintura.
• 80 cm de maluc.
• Amb els peus que tindria no es podria mantindre dreta (no tindria equilibri).
• No li cabrien els òrgans interns.

Seria una dona impossible amb mides irreals, per tant, es dona la imatge d’una dona falsa, que malauradament es converteix en un model social.

Tornant a la publicitat, podem assegurar que aquesta no és innòcua perquè transforma la percepció de la realitat. Degut a açò cal fer conscient a l’alumnat de l’engany d’aquesta.

Tota aquesta parafernàlia muntada per la publicitat, la “imatge”, la moda..., té unes conseqüències secundàries dramàtiques, i es que la gent es creu que es pot ser així, que pots decidir com ser, i que un cos “perfecte” et dona la felicitat.

MATERIAL

Revistes, vídeos de publicitat i de retocs amb fotoshop, anuncis, articles, canó per a projectar els vídeos i el Power Point, documents varis.

METODOLOGIA

1. Xerrada sobre la publicitat i la moda. Desmitificar la nina Barbie.
2. Visió de vídeos.
3. Mostrar amb exemples les conseqüències físiques, psicològiques i socials derivades de les conductes de risc relacionades amb l’alimentació.
4. Anàlisi, per grups, de revistes, articles...
5. Posada en comú, a mode de debat, de les impressions, dubtes, opinions i conclusions dels grups.