FALSOS MITES ALIMENTACIÓ

1.Reduir la mida de les porcions és la millor forma de baixar de pes:

No necessàriament. Si s'intenta baixar de pes només menjant menys del que normalment menja, és probable que torni a recuperar el pes perdut. Ja menjant normalment, els aliments actuals pateixen d'una minoració dels nutrients que originalment els eren consubstancials, a causa de la tendent desaparició del guaret en els cultius, ramaderia i peix procedent de piscifactories alimentats amb pinsos compostos i dissenyats per assolir un desenvolupament i engreix accelerats , fruites i verdures madurades en cambres i durant el transport, etc. Reduint la mida de les porcions alimentàries reduïm també la quantitat dels nutrients que ja d'origen escassejava en el producte, concloent, com ja ve advertint l'OMS, que el 70% de les consultes mèdiques estan directament relacionada s amb una mala nutrició i que , d'aquí a pocs anys, tothom ha de prendre suplements nutricionals per mantenir saludables.

2. Deixar de menjar greix equival a baixar de pes:

Aquest abordatge per baixar de pes tan popular en els anys 80 senzillament no funciona. Tot i que un aliment indiqui en l'etiqueta "sense greix", pot contenir moltes calories en forma de carbohidrats. Es baixa de pes tenint cura de la ingesta de greix així com el consum total de calories.

3. Amb només fer exercici es baixa de pes:

Si bé l'exercici és un component important d'un programa saludable per baixar de pes, no és suficient per si sol. Fer exercici fins i tot durant una hora crema poques calories. Combinar l'exercici amb una reducció de calories i un pla sa d'alimentació és la forma més efectiva de baixar de pes i no tornar a recuperar-lo.

4. La pasta i el sucre engreixen molt:

Aquesta afirmació és falsa, ja que encara que existeix la teoria que costen més de digerir, la veritat és que al cremar un gram de carbohidrats (arròs, pasta, pa, sucre ...) es generen quatre quilocalories: en cremar un gram de greix es generen nou. L'energia que aporten es crema i encara deixa reserves per seguir cremant durant la resta de la jornada.

5. Botar-se algun menjar ajuda a aprimar:

Si et fixes en les persones del teu entorn i els seus hàbits alimentaris, comprovaràs que, per regla general, les persones més primes són les que esmorzen de manera més completa i equilibrada. En saltar aquest aportació energètica inicial, l'únic que s'aconsegueix és ingerir major nombre de calories en la resta d'àpats del dia.

6. Els aliments light aprimen:

És cert que els productes light redueixen l'aportació de calories que té un de normal, sempre que es prenguin en el mateix nombre, però en si mateixos no aprimen.


7. La fruita presa en les postres, engreixa:

Aquesta creença tan estesa es cau per si mateixa, ja que no importa quan ingerim qualsevol aliment, abans o després dels àpats principals. Inclosa la fruita. En aquest cas, només es considera recomanable prendre-la a mig matí, perquè és molt poc calòrica i dóna sensació de sacietat.

8. La llet desnatada no alimenta:

En realitat conté els mateixos nutrients que la sencera o la semidesnatada, excepte el greix i les vitamines liposolubles. L'aportació de calci és molt similar i l'aportació calòrica és inferior.

9. El plàtan està prohibit en una dieta d'aprimament:

El motiu és per ser una fruita d'alt aportació energètica, més que una poma per exemple. Però fins i tot el plàtan pot tenir menys contingut gras que una poma, però en contenir el doble d'hidrats de carboni es considera excessivament calòric. La solució és fàcil per incloure'l en la dieta: prendre la meitat d'un plàtan en comptes d'un sencer.

10. És millor separar aliments rics en hidrats de carboni i proteïnes en els menjars:

Ja de per si els aliments tenen diferents proporcions de nutrients en la seva composició, per la qual cosa la total separació seria impossible. El barrejar ambdós tipus d'aliments no va a repercutir en res en la digestió i absorció dels mateixos, per tant no té sentit separar-los.

11. Dietes dissociatives:

Es basen en la teoria que els aliments no engreixen per si mateixos sinó al consumir segons determinades combinacions, de manera que es pot menjar de tot però no durant el mateix menjar. Exemple: "Dieta de Montignac", la idea fonamental és evitar les mescles de lípids i hidrats de carboni eliminant tots aquells aliments que en la seva composició tinguin aquests dos macronutrients (per exemple, la llet, excepte la descremada). Limita les fonts d'aportació glucídic estrictament als aliments rics en fibra. Prohibeix el sucre, el pa (excepte l'integral, en l'esmorzar), patates, pastes i arròs.

12. Dietes excloents:

Es basen essencialment en eliminar de la dieta algun nutrient, els nutrients es defineixen com aquelles substàncies que l'organisme necessita i no pot sintetitzar, per la qual cosa han de ser aportades per la dieta i la manca ocasiona una patologia. És clar que aquest tipus de dietes en què s'exclou un nutrient poden conduir a problemes de salut irreversibles i no té justificació des del punt de vista nutricional, com exemple destaquem les dietes cetogèniques (riques en greixos, sense hidrats de carboni), com la "Dieta de Atkins", que consisteix a reduir al màxim el consum d'hidrats de carboni però sense marcar cap limitació sobre lípids i proteïnes.